Ecspanya és un risc. Si ho dic jo, naturalment, té l'impacte que té. Però si ho diu un dels economistes que van predir la crisi econòmica actual, un any abans que es produís, llavors ja és una altra cosa.

I això, precisament, és el que va declarar ahir Nouriel Roubini, i que reprodueixen tots els mèdia del món mundial: Spain is a Risk, ho veureu escrit en tots els titulars dels diaris, a la tv, ho sentireu a la ràdio i als diaris digitals.

Està clar, no? Encara més. Roubini considera que en dos anys, és molt proble que l'eurozona es trenqui, i que els PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Ecspanya) tenen tots els números per sortir-ne.

I jo em pregunto: No tenim aquí un argument de pes per la Independència? Si ens traiem de sobre el llast que significa Ecspanya, Catalunya pot perfectament continuar a la zona euro i recuperar la cohesió i el benestar social que la nostra subordinació política i espoliació econòmica ens impedeix.

"Vota Euro, Vota Independència", proposo que sigui un dels eslògans de Reagrupament en la propera campanya electoral.

Un argument que espero que acabi convencent a aquells sectors que sempre tenen por. Bé, a partir d'ara, mentre Catalunya continuï sotmesa a Ecspanya, el risc de sortir de l'euro és ben real. Alguns convergents, patriotes sincers, en comptes de donar-me consells condescentdentment, hauríeu de posar-vos les piles i comprendre que la carta ecspanyola és una garantia de pobresa i periferització, i que l'única garantia que tenim d'estar a la primera divisió és la Independència.

Doncs a veure si actuem en conseqüència....